v. tr. obstar(v. intr.), fer obstacle. Això no obstà perquè ho fes. dificultar(->) obviar, posar obstacle a una cosa que hom tem. empatxar eriçar de dificultats (o d'obstacles) encallar, privar, un obstacle, d'anar endavant un vehicle i, fig., un afer. empallegar entrebancar [...]

v tr 1 [un desagüe] embussar, embossar. 2 [con estopones] calafatar, estopejar. 3 [con tascos] reblir, entatxonar. 4 [un mecanismo] encallar. 5 fig [un negocio] empantanegar, embarassar, entrebancar. 6 fig [a una persona] fer nosa, molestar, amoïnar. v pron 7 [un coche] encallar-se. 8 [un desagüe [...]

ensorrar-se, embarrancar-se, una nau en un banc de sorra. amorrar-se, clavar-se de proa, una nau, en un banc de sorra o a la platja. encallar(v. intr.). De sobte, la nau encallà: llavors vam veure que el fons del mar s'havia aixecat lleugerament en aquell indret. Manuel Franquesa i [...]

temps. encallar, impedir d'avançar a un vehicle, i fig. un afer, etc. contenir, impedir que una cosa vagi més enllà. paralitzar(fig.), impedir el moviment o l'activitat d'una cosa o d'una persona. empatxar. Aquestes dificultats no l'empatxaven de dedicar-se al seu treball professional. destorbar [...]

de fluir, i fig. aturar un parlament, etc. encallar embarrancar(una nau en un fons de roques) fatxejaro posar en fatxa (una nau), aturar-la o mantenir-la aturada disposant les seves veles d'una manera convenient. empantanegar tallar. Tallar la retirada de l'exèrcit enemic. suspendre [...]